DENT TRENCADA / TRAUMATISME DENTAL

SOLUCIÓ AL TRAUMATISME DENTAL

Les lesions dentals traumàtiques (trencament d’una dent) són un problema de salut molt comú. Quan els nens comencen a explorar el món que els envolta, estan exposats a múltiples caigudes que poden afectar la cara i també les dents.

PRINCIPALS CAUSES DE LESIONS DENTALS

Les principals causes de lesions dentals són: caigudes, col·lisions, activitats esportives i accidents de tràfic.

Durant els primers anys de vida, les arrels de les dents temporals estan íntimament en contacte amb les dents permanents successores que s’estan formant dintre l’ós.

Durant aquest període, els traumatismes en les dents primàries anteriors poden afectar les dents definitives que erupcionaran sobre les 7-8 anys d’edat.

Els traumatismes més greus en dentició temporal són la intrusió i l’avulsió, donat que poden causar sèries complicacions en les successores permanents.

• Intrusió (luxació cap endintre): la dent queda inclosa en l’espai alveolar.
• Avulsió: es produeix quan una dent surt íntegra de l’ós que la subjecta.

DETALLS A TENIR EN COMPTE

Mai ha de reposar-se una dent primària si ha patit una avulsió degut a un traumatisme: és a dir, quan ha sortit totalment de l’alvèol.

Haureu d’acudir a l’odontopediatra i serà l’especialista qui us informarà sobre el pronòstic de les dents traumatitzades i us indicarà les pautes que heu de seguir. És molt important realitzar controls posteriors, amb una periodicitat que es pautarà segons les necessitats específiques de cada cas.

TRAUMATISME DE DENTS PERMANENTS O DEFINITIUS

És important que tots els traumatismes dentaris siguin diagnosticats i tractats immediatament. És recomanable consultar un odontopediatra el més aviat possible després del cop.

Aquesta actuació precoç augmentarà les probabilitats de conservar la vitalitat de la dent, permetrà aplicar un tractament conservador, millorarà el pronòstic i previndrà complicacions o tractaments més costosos en un futur.

S’hauran de realitzar les probes radiogràfiques necessàries per descartar la presència de fractures accessòries, inclús de l’arrel de la dent.

També s’haurà de comprovar la presència de fragments dentaris o cossos estranys en llavis i galtes. A més, aquestes dents hauran d’estar controlades durant un període de temps no inferior a cinc anys.

FRACTURA D’UNA DENT DEFINITIVA

Si la dent s’ha fracturat i es troba el fragment dentari, conserveu-lo en aigua i porteu-lo a l’odontopediatra. En moltes ocasions el podem adherir per recuperar la forma que presentava la dent abans del cop.

Si no teniu el fragment dental que s’ha després, realitzarem una reconstrucció estètica amb resines composades per recuperar l’anatomia inicial.

SORTIDA DE L’ALVÈOL DENTARI D’UNA DENT DEFINITIVA

• Assegurar-se que no es tracta d’una dent de llet, donat que aquestes no s’han de reimplantar.
• Mantenir al ferit en calma.
• Trobar la dent i agafar-la per la corona (la part més blanca). Evitar tocar l’arrel (la part més groga).
• Si la dent està bruta, netegeu-la amb aigua corrent durant 10 segons aguantant-lo per la corona. No toqueu, fregueu, ni rasqueu l’arrel.
• Animeu al pacient, als seus pares o als seus cuidadors a reimplantar la dent i reposicionar-la en l’alvèol dentari. Un cop col·locada, feu mossegar un mocador per mantenir-la en posició i acudiu d’immediat a la consulta odontopediàtrica.
• Si no fos possible reimplantar la dent, poseu-la en un mitjà de conservació adequat (vas amb llet o sèrum salí).
• Evitar guardar la dent en aigua.
• Busqueu tractament dental d’urgència immediatament. (Consulteu el nostre servei d’urgències). Quant més temps es trigui en reimplantar la dent, més empitjorarà el pronòstic i més risc de complicacions irreversibles.

En cas que fos necessari, podem donar instruccions telefòniques als familiars o acompanyants del nen en el lloc del traumatisme. Tots els nostres pacients disposen del telèfon mòbil personal del nostre especialista.

COM PREVENIR ELS TRAUMATISMES DENTALS

La gran popularitat dels esports d’equip entre nens i joves, i l’alt nivell de competitivitat han donat lloc a un nombre significatiu de lesions dentals i facials durant la seva pràctica (10-39% de totes les lesions dentals en nens entre 7 i 11 anys d’edat).

La majoria dels traumatismes dentals afecten el llavi superior, maxil·lar superior i incisius superiors, augmentant la freqüència en nens que presenten un ressalti augmentant (dents superiors més avançades) i un segellat labial inadequat.

Aquestes lesions orofacials poden minimitzar-me mitjançant l’utilització de protectors bucals individualitzats.